Santuari de la Mare de Déu de la Font
A uns 2 km. de la població, a la vora del riu Tastavins i de la carretera de Mont-roig a Vall-de-roures, trobem el Santuari de la Mare de Déu de la Font. Segons la tradició, durant el s. XIII va aparèixer en aquest indret, al costat d'una font, una imatge de la Verge tallada en fusta. L'any 1341 es va crear una confraria que va col.laborar en la construcció d'una església per a la seva veneració.
L'edifici actual és una construcció del gòtic-mudèjar del segle XIV. L'interior és d'una sola nau dividida en cinc trams mitjançant quatre grans arcs diafragmals moldurats a les aristes, sostinguts per columnes amb senzills
capitells decorats amb motius florals i figures humanes o animals fantàstics. La feina realitzada en fusteria és mudèjar, tant la porta d'accés com la teulada. La seva coberta és un artesonat de fusta amb dues vessants. L'interior està decorat amb heràldica de famílies nobles aragoneses, creus de Calatrava, formes geomètriques i llegendes religioses.
A la façana hi trobem una elaborada rosassa. L'ermita està coronada per un campanari de tres obertures. L'església va ser declarada monument nacional l'any 1931.
Entre l'església de la Mare de Déu de la Font i l'alberg o hospederia, hi ha un edifici del que es diu, sense cap document que ho acrediti, que formava part d'un convent.
Desafectada la primitiva església gòtica, l'any 1556 es va construir un nou temple anomenat “Ermita de Baix”, reformat durant els segles XVII i XVIII. Dit temple fou construit damunt de la font, i aquesta surt per la part de darrere de l'ermita.
Espai Gòtic “lo Roser”
Sobre el solar de l'antiga església de San Miguel s'hi ha estructurat un espaci lúdic. L'antiga església gòtica era una edificació d'una sola nau amb contraforts, probablement es constituia per tres trams i una capçalera coberta amb una bòveda de nervis perfilats. L'església està orientada d'Oest a Est i situada al carrer San Miguel, al nord del casc històri. Al costat d'una de les portes d'entrada al recinte medieval, de la que es conserva un dels seus brancals, l'empedrat de la via, durament ascendent i procedent del llit del riu Tastavins, penetrava a Pena-roja.Museu Etnològic “Lo Masmut”
A la part més elevada del casc urbà de Pena-roja de Tastavins, molt próxima a les runes de l'antic castell (C/Castillo, 4), hi trobem, a l'interior de dues vivendes tradicionals recentment rehabilitades, la interessant Exposició Permanent d'Etnologia titulada “Vida i oficis tradicionals: Lo Masmut”. La creació d'aquesta completa i variada exposició etnològica ha estat possible gràcies a la desinteressada i continuada feina dels membres de l' “Associación Cultural Tastavins” i al gest de depositar nombroses peces i objectes per part de molts veïns de la localitat. L'edifici rehabilitat on s'ha instalat l'exposició permanent, ha conservat bona part de les seues antigues estructures, com la bodega, la quadra, la despensa, el foc a terra, l'alcoba, etc...I en el seu interior s'hi ha instalat el millor i més complert conjunt etnològic actualment existent a la comarca del Matarranya. Val a dir que la seva visita és altament recomanable. El museu o exposició permanent presenta, en cinc plantes (una d'elles subterrànea), un total de 9 sales que, de baix a dalt, tracten els següents temes i activitats:
Sala 1. La Bodega: gerres, càntirs, i també recreació de la conservació dels aliments. 
Sala 2. Els estables: carruatge complert, eines i complements per a llaurar i per a les cavallerias, premsa de vi.
Sala 3. La elaboració del vi: grans barrils, bótes de pell, mides, etc...
Sala 4. Segar i trillar: eines diverses, trills, mides, etc...
Sala 5. La despensa i l'elaboració del pà: la mel, la caça, el pa, el porc, etc...
Sala 6. El menjador i el foc a terra: cuina, pica, objectes i útils d'ús quotidià.
Sala 7. L'alcoba i el dormitori: mobiliari, objectes d'higiene personal, roba, etc...
Sala 8. La fusteria: recreació d'una fusteria tradicional molt complerta.
Sala 9. La ferreria: recreació d'una ferreria amb la seua manxa, fragua, enclusa, útils, etc...
Les diverses sales estan documentades a través de plafons il.lustrats amb magnífics dibuixos de D. Pasqual Vidal i Fígols, de Massalió, on s'explica amb detall i es reflecteixen la major part de les peces exposades, així com el mode de vida tradicional i les feines quotidianes dels habitants de la comarca del Matarranya fins a mitjans del segle XX.
Potser entre les diferents col.leccions exposades, les que tenen un major interès, pel seu caràcter complert, són les referents als oficis de la fusteria i la ferreria, recreant antcs tallers a les respectives sales.
L'exposició “Vida i oficis tradicionals: Lo Masmut” de Pena-roja de Tastavins, constitueix no sols una magnífica col.lecció de peces etnològiques, única en el seu gènere en aquesta comarca, sinó tambié, i sobretot, un exemple de la colaboració i participació de tot un poble per conservar la memòria del seu passat més recent.
Informació visites: A l'Ajuntament (978 896 707) o al telèfon: 978 896 743
Inhóspitak, territori Dinópolis
Territori Dinópolis és un dels projectes turístics més innovadors que s'han posat en funcionament a Espanya en els últims anys. Un parc paleontològic a Terol capital i d'altres seus -quatre- ubicades en diferents municipis de la província, formant un sol complex d'oci a nivell provincial.
Las espècies úniques de dinosaures que s'han trobat a la província i els fòssils de conservació excepcional, són els protagonistes de la part expositiva del Territori Dinópolis.
Però, a més a més, es pot descobrir com s'excaven els fòssils, com es restauren, quines tècniques de classificació utilitzen els científics.
Entrar a les seus del Territori Dinópolis és viatjar pel planeta Terra fa milions d'anys. Conèixer com va sorgir la vida i com ha anat evolucionant és una experiència enriquidora i divertida.
A Pena-roja de Tastavins, fronterera amb les províncies de Tarragona i Castelló, és on es va obrir la primera de les seus del Territori Dinópolis; amb una proposta lúdico-científica en la mateixa línea que Dinópolis Terol.
L'any 1997, en aquest municipi, es van excavar les restes parcialment articulades del sauròpode més gran i complert que s'ha trobat a Espanya i un dels sauròpodes de fa uns 110 milions d'anys (aproximadament) mÉs complert del món. Les restes d'aquest animal adult van arribar fins el mar. I van ser ocupades per vertebrats marins que els van colonitzar fins que els sediments el van ocultar completament.
Gràcies a aquest complicat procés, avui podem saber que aquest animal va arribar a medir uns 17 metres i que, tot i les seves moltes tonelades de pes, era capaç d'erguir-se sobre les potes de darrere per tal d'arribar a les fulles dels arbres més alts.
Però la troballa d'aquestes restes es remunta tres anys enrere, quan els germans Pedro i Andrés Ortiz, aficionats a la Paleontologia, van trobar dos fèmurs i quatre o cinc cossos vertebrals del dinosaure. Van ser ells els que es van posar en contacte amb el Govern d'Aragó i van indicar als paleontòlegs el lloc exacte on es trobava el jaciment. 
Els fòssils originals són, junt amb la rèplica complerta del dinosaure, construida pels paleontòlegs de Dinópolis, les peces més importants de l'exposició de l'Inhóspitak, en la que també s'explica al visitant el complexe procés d'excavació d'aquest tipus de restes.
Projeccions, jocs interactius i un espai d'animació infantil composen el gruix de l'oferta lúdica del centre, que conta, a més a més, amb un espai exterior dedicat al descans de les famílies.
En aquesta zona s'han construit uns grans espais amb sorra en els que els nens poden buscar els seus propis fòssils.
Rocco, un jove dinosaure, un xic despistat, serveix de guia, sobretot als més petits, pel recorregut a través del centre. Rocco és un Tastavinsaure que no té 17 metres d'alçada ni pesa tonelades però, igual que l'original, viu a l'Inhóspitak, on juga, pacient, amb els nens que visiten Pena-roja de Tastavins per a veure el gegant que va habitar aquelles terres.
Centro d'Interpretació del Porcí
Està ubicat als antics estables del conjunt monumental de la Mare de Déu de la Font. Aquest espai, mitjançant audiovisuals, cartells, maquetes, jocs interactius, i la representació d'espais i ambients amb escenes quotidianes, pretén acollir-lo i informar-lo per a que pugui disfrutar i entendre els valors culturals i paisatgístics del territori Mesquí-Matarranya, així com la importància del Sector Porcí a la zona i la seua càrrega cultural i antropològica.
El Porc, Tradició i Cultura
Pocs animals han ajudat tant a l'economia de subsistència com el porc, especialment en llocs com la província de Terol, on la complicada orografia i l'elevada altitud mitjana han impedit un gran desenvolupament de l'agricultura.
La Matança
El Porc era criat durant tot un any per a ser sacrificat durant l'hivern, entre San Martí i San Antón. La matança és un ritual; una festa familiar i veïnal, en la que tothom hi participa.
El Mondongo
Les dones de la casa, depositàries de las fórmules magistrals, són les encarregades, immediatament després de mort el porc, de transformar les seues diferents parts en els aliments que seran consumits al llarg de l'any.
La Ruta de les Presons
El conjunto està estructurat en tres estances comunicades entre sí, la primera s'identifica com la vivienda del carceller i les altres dues s'utilizaven com a cel.les. L'última estança té un estret i angost accés, a través d'un passadís excavat a la roca. L'accés es realitza a través d'una porta amb dibuix cronopial. La primera estança es comunica amb l'exterior amb una finestra fortament enreixada. Els murs interiors de la presó són de mamposteria a la part baixa, i de sillars al sostre abovedat, lleugerament apuntat. El terra és de terra. Es conserven alguns graffitis a les jambes i al dintell de la porta d'accés a la primera cel.la, així com una de les argolles de la cel.la interior.
